diumenge, 10 d’abril de 2016

RONDE VAN VLAANDEREN CYCLO 2016. Viatge a Flandes (Bèlgica).

Abans de l'eixida. Foto: Tom Decock (Het Nieuwsblad).

La passió tot ho mou. Els nadals de 2015 a Rubén i Bati se'ls va passar pel cap la idea de participar a la cicloturista Tour de Flandes, que se celebra just un dia abans que la clàssica per antonomàsia dels murs empedrats, un dels Cinc Monuments del Ciclisme mundial. I, gairebé sense temps per pensar-ho, Rubén, Bati, Llorenç, Joan, Jordi, Juan i Saoro ens decidim. Maria Adela, Cristina i Gabriela ens acompanyaran en aquesta aventura. Comptem també amb la inestimable col·laboració de l'alcoià Nando Sanegre, qui s'encarrega de portar les nostres Trek, Cannondale, Specialized i Canyon.

Recollida de dorsals a Oudenaarde.

Deixar Espanya i endinsar-se en la regió belga de Flandes. Eixir de la zona de confort, enfrontar-se a allò desconegut i no permetre que ningú ens pare en el nostre objectiu de finalitzar la prova. Esperit Segària. Esperit Flandrien. Una marxa cicloturista que té lloc el dissabte, 2 d'abril de 2016, amb l'escandalosa xifra de 16.000 participants i tres recorreguts per a tots els nivells. Nosaltres vam optar, com no, per la distància llarga, 223 quilòmetres, amb eixida a Bruges i arribada a Oudenaarde. Darrere, moltes hores d'entrenament i preparació, reserves d'hotel, avió, pàrquing, recerca d'informació... sobretot de Rubén i Maria Adela. I a dues setmanes de la cita es produeixen els tràgics atemptats de Brussel·les. Per ser sincers, la primera reacció és enviar-ho tot a passeig, cancel·lar el viatge. No obstant això, amb el pas dels dies, decidim seguir endavant.


DIA 1. El pròleg. Camí d'anada i primeres hores en plé cor d'Europa.

A les 3:30 del divendres, 1 d'abril, toca diana per anar camí d'Alacant i embarcar a l'Altet, a les 7:15. En el nostre vol viatja també Ignatas Konovalovas, corredor lituà del Française des Jeux, que diumenge participarà en la prova dels professionals. Arribada a Brussel·les (Charleroi), després de dos hores i mitja. Ja estem a Bèlgica! Recollida dels vehicles i camí de Oudenaarde, ja a la província de Flandes Oriental, per confirmar la inscripció i recollir dorsals, prop de l'estació de trens. Maria Adela i Juan son els xofers oficials. I sort que ve Joan. El seu perfecte anglès i el seu do de gents facilita molt la nostra comunicació amb els natius. Aprofitem per dinar a la plaça del mercat de Oudenaarde i degustar les cerveses belgues. Impossible resistir-se a una Duvel, Orval, Ename, Karmeliet, Omer o alguna de les models locals. Celebrem el primer èxit, que es estar a Flandes. Abans de deixar la ciutat, fem també una breu visita al museu que De Ronde van Vlaanderen té a Oudenaarde. Fotos, records, mallots, i una botiga en la qual gairebé és impossible no comprar alguna cosa.

Inscripcions confirmades a Oudenaarde.

Dinar a la plaça del mercat d'Oudenaarde.

A les 18:00 emprenem el camí cap a Bruges, la ciutat dels canals, capital de la província de Flandes Occidental. Thierry, responsable del Zakske13, ens espera, en ple centre històric... Poc després d'arribar, quedem amb Nando per recollir les bicicletes, ajustar-les i guardar-les en el garatge de l'hotel. Sopar en el restaurant italià Da Mario, en la Grote Markt de Bruges, i ràpida retirada per dormir, somiant amb el Tour de Flandes Cicloturista.


DIA 2. El nuc de la qüestió: una prova rural i "anacrònica", viscuda en primera persona.

Sona el despertador a les 6.30 i tots a peu. Comença el ritual ciclista. Carreguem les piles amb un desdejuni una poc "cool", amb suc, cereals, tostades... però amb els suficients hidrats. Arriba l'hora de la veritat i a les 7:30 ja estem a la plaça del mercat. Per sort, el temps acompanya, amb un cel completament clar i assolellat, tot i que a aquestes hores el termòmetre marca 5 graus centígrads. Esperem a Germán, un amic de Rubén que treballa i viu a Brussel·les. Ell també farà marxa amb nosaltres. Mentrestant, ens fem les fotos de rigor. La plaça està plena de ciclistes, gent de multitud de nacionalitats. Fins i tot, som objectiu de les càmeres i apareixem en un reportatge de la premsa local, el Het Nieuwsblad (enllaç amb el video de l'eixida des de Bruges). Un poc de nervis, però tenim a Juan, el valencià amb més sentit de l'humor del món. Finalment, Germán arriba i ens acomiadem de les xiques, rumb al desconegut, a l'aventura... Ens esperen molts quilòmetres plans, dirigint-nos cap al sud, fins a arribar a Roeselare, i girant després cap a l'est abans de posar de nou rumb sud a la recerca del primer pas per Oudenaarde, amb el tram de pavé de Hulsepontweg la dificultat més ressenyable. Quilòmetre 82 i 1.600 metres d'empedrat. La bicicleta carrisqueja i li costa traccionar.

Davant el Zaske 13, a Bruges.

Els primers 100 quilòmetres són un simple tràmit, amb molt de carril bici. Tot i que aquesta primera meitat de la cursa no és molt vistosa i els diferents pivots, carrils i voreres que la poblen la fan perillosa per rodar en grup, si que és necessària per arribar cansat als murs i apreciar la duresa de la prova. Anem junts. Hem agafat un bon pilot. Cal guardar forces.

De Ronde son camins empedrats, senders rurals que comuniquen granges al nord-oest de Bèlgica. Voreres plenes de pols i fang. Olor a terra llaurada. El pas per poblacions antigues i perfectament conservades. És una altra cosa. Dura, diferent. Un "anacronisme" que te el seu atractiu i la seua èpica, que recorda altres temps, un altre Ciclisme. Els inicis d'aquest esport.

Però si alguna cosa caracteritza al Tour de Flandes és la duresa de les seves menudes costeres o "berg", moltes d'elles sobre adoquins molt irregulars (kinderkopje els anomenen en flamenc, "caps de nen", per la seua disposició totalment anàrquica) i uns percentatges que espanten. Pujar un mur d'asfalt requereix a més de forces un desenrotllament apropiat. Si inclou pavé la cosa canvia, es precisa, a més, certa tècnica i fins i tot un poc de sort per no tirar peu terra. Les aglomeracions a la base d'aquests murs provoquen a vegades embussos que obliguen als ciclistes a baixar de la bicicleta. Ja a baix, amb un desnivell del més del 15% i un pavé a vegades humit, resulta impossible tornar a pujar.

A partir de Oudenaarde ens trobarem amb els murs i un traçat ratoner, amb multitud d'encreuaments i canvis de carretera, exigint un gran fons i molta concentració, a més de sort per evitar les caigudes i punxades. El primer "berg" que pujem és Wolvenberg, d'asfalt, 700 metres de longitud i una pendent mitjà del 8%. Els set "àguiles" del Segària i Germán, anem agrupats, encara que Rubén, Llorenç, Bati i Jordi van sempre uns metres per davant. Passem els trams de Ruiterstrat i Kergate. Ací Llorenç pateix una punxada a la roda de darrere, que prompte reparem, abans d'afrontar Molenberg. La "costera del molí". 500 metres. Curt però dur, amb pedres separades. Rural. Però anem complint objectius.

Primer avituallament.

Al quilòmetre 128 toca parar, fer el primer avituallament. Hi ha plàtans, taronges, barretes... però on estiga un bon gofre belga i unes galletes de mel que es lleve la resta. Reposem líquids. Comentaris, bromes, fotos i molt bon humor. Som mediterranis, espanyols, valencians... i ens fem notar. De fet, molts ens confonen amb italians. Ara el cel està cobert, però per sort no amenaça pluja.

Res més reprendre la marxa, passem pel tram pla i trencat de Paddestraat (2.300 metres) i el Haaghoek (1.900 metres). A partir del quilòmetre 140 encadenem els murs de Leberg, Berendries, Valkenberg i Eikenberg. Ací se li cau a Juan la GoPro. De tant de recolp, s'ha afluixat del manillar i ell també rellisca. Un ensurt sense més importància. Al cim ens reagrupem. Prompte tornem a estar al costat de Oudenaarde i aprofitem per parar a l'avituallament. Saoro passa pel punt d'assistència Shimano i li ajusten roda i canvi. Toca reprimir les ganes d'omplir massa les butxaques de gofres, barretes, galletes de mel... I és que per davant està el Koppenberg. 600 metres de pavé amb rampes del 20%. Carretera estreta. Història del Ciclisme. Ací el repte és pujar, esquivar i coronar sense xafar l'adoquí. Trobem a Nando entre els que han vingut fins Koppenberg per veure el pas de la marxa... I vam trobar també una processó de ciclistes caminant. Impossible travessar el mur humà. Amb unes rampes tan dures sobre empedrat, molts ciclistes han posat el peu a terra, i si ho fan, els que van immediatament darrere també han de fer-ho i així successivament. Ens toca patejar als set, tot i que vam aconseguir finalitzar damunt la bici els últims metres de Koppenberg. Al cim ens reagrupem. Descens i camí de les pedres planes i en baixada de Mariaborrestrat (2.000 metres). Déu meu, no em sent les mans!

A continuació Steenbeekdries, Taaienberg, Kaperij, el mur sense pavé de Kanarieberg i arribar a l'últim avituallament de l'organització, en Ronse. Només queden 25 quilòmetres a meta, però cal recarregar forces. Fotos, bromes, rialles. L'humor mai ens falta. Juan, Bati i Joan, com sempre, fan de les seves. Encara resta el mític Kruisberg, el pas per Karnemelbeekstrat... Descens ràpid, gir a la dreta, entrada en Berchem... carretera de ciment i de sobte el Oude Kwaremont. Dos quilòmetres d'història amb públic animant. Patiment amb més de 212 quilòmetres a les cames. Només cal coronar, girar a l'esquerra i en menys de cinc quilòmetres estem en l'última cota. Paterberg. La "costera de pasturatge". Curt i extrem. Tot just 360 metres de longitud, però amb pics aconseguint el vint per cent de pendent. Tota una paret. Esforç al màxim. Atac de Joan i es desencadena la bogeria. Rubén, Llorenç, Bati i Jordi es destaquen. Gepaes. Cal donar-ho tot per pujar i esquivar ciclistes.

Joan i Juan al Paterberg.

Dalt de Paterberg ens reagrupem. Des d'ací... rumb a la glòria. Tot pla. Carretera ampla. Motivació 100%. Tirem la resta. Relleus a 50 per hora. Hi ha fins piques per volar camí de la línia de meta de Oudenaarde... Però vam entrar tots junts, celebrant que ja som autèntics Flandiens. A prop de la plaça del mercat ens esperen Cristina, Gabriela i Maria Adela. Juan, Llorenç, Joan i Jordi aprofiten per prendre unes cerveses i creïlles fregides (frietkot). Són ja les 18:15 i toca carregar les bicicletes a l'autobús que ens portarà camí de Bruges. Ara entenem perquè regalen llums... per poder tornar a casa! Quan ja fa foscor, des del pàrquing de l'estadi de futbol del Bruges, fem altres 5 quilòmetres baix una pluja fina, rumb a l'hotel... Al final hem fet prop de 250 quilòmetres entre la marxa i les "neutralitzades".

A la Meta d'Oudenaarde.

Per acabar el dia, una dutxa ràpida. A les 21:30 ens esperen les cerveses i un merescut sopar en De Vlaamsche Pot, amb creïlles fregides, clòtxines al vi, filet de carn, carbonada flamenca... Compartim anècdotes i després un somni reparador.


DIA 3. Epílog. Espectadors de la "terreta" a De Ronde van Vlaanderem.

Arriba el moment de gaudir de l'intens aroma a autèntic Ciclisme, el que ací a Flandes suposa el major esdeveniment esportiu de l'any. Un dia de festa. Una cosa que plena pàgines en diaris i acapara els espais d'esport en els informatius. Una cosa semblant passa a casa nostra quan se celebra algun Madrid-Barça.

I és que De Ronde compleix 100 edicions. Desdejuni a l'hotel i rumb a l'eixida d'una de les clàssiques més importants del món, per viure la passió pel Ciclisme. La plaça del mercat plena. Banderes, bicicletes, càmeres, helicòpters, tot fa olor de Ciclisme. Dia radiant. Un a un els corredors desfilen per l'escenari a signar i a donar entrevistes en directe. Niki Terpstra (Etixx-Quick Step), Andre Grepiel (Lotto-Soudal), Sep Vanmarcke (Lotto-Jumbo), Van Avermaet (BMC), Alexander Kristoff (Katusha), Tom Boonem (Etixx-Quick Step), Peter Sagan (Tinkoff ), Fabian Cancellara (Trek-Segafredo)... i també hi ha representació espanyola amb Jose Joaquín Rojas, Juanjo Lobato, Imanol Erviti (Movistar)...

Són les 10:15 i es dóna l'eixida. Tornem a l'hotel i ens acomiadem de Bruges, destinació a Oudenaarde. Allà veurem breument el pas de la cursa per les afores de la ciutat. De Ronde és una festa de principi a fi, un reguer de persones a les cunetes, moltes d'elles apostades allà des de dies abans, una olor a creïlles fregides i alcohol, un crit tots a una donant suport al ídol flamenc de torn. Hi ha una escapada. Són cap de carrera Gijs Van Hoecke (Topsport Vlaanderen-Baloise), Michel Kreder (Roompot), Hugo Houle (AG2R), Federico Zurlo (Lampre-Merida) i Imanol Erviti (Movistar), amb una mica menys d'un minut de diferència sobre el gran grup, que comanda Etixx. Gran Imanol, en el desè Tour de Flandes del navarrès! Aquesta fugida augmentarà el seu nombre fins a set unitats.

El Koppenberg.

I després camí de Melden, una menuda pedania, on es troba Koppenberg. Ací aprofitem per menjar i beure a la taverna que porta el mateix nom que el mur. Ambient festiu. A les 14:50 pelegrinem fins al menut tossal, amb banderes grogues ornades d'un lleó rampant d'urpes negres, però també amb una bandera espanyola i una de la Comunitat Valenciana. Aconseguim un bon lloc per veure el pas dels ciclistes. Vesprada de cel blau a Flandes, ni un núvol, i calor. Fins i tot alguns belgues ens ofereixen la cervesa que porten en les seves neveres. Són les 15:35 i arriba De Ronde. Contenim la respiració. La història davant els nostres ulls. Ataca Greipel quan es disposen a patir la duresa del Koppenberg, encara que no aconsegueix avantatge. Erviti enorme, amb 180 quilòmetres en fugida, rodant al nivell dels més grans del pavé. Poc després, van arribant més corredors i el gran grup, amb Cancellara, Sagan, Boonem, Vanmarcke... Els més endarrerits pateixen i alguns es veuen obligats a posar peu a terra.

Primeres unitats del pelóto, pel seu pas per Koppenberg.

Ara toca acomiadar-nos de Joan i Jordi, ja que han de viatjar a Espanya aquesta mateixa nit. La resta, tornem a la plaça del mercat de Oudenaarde per veure el desenllaç de la carrera a la pantalla gegant. Ple absolut de gent. Autobusos dels equips. Ambient festiu. Una autèntica gresca amb música, garitos i cerveses. Pur espectacle. El campió del món, Peter Sagan, va al capdavant, després d'haver apretat a Vanmarcke en Paterberg. L'eslovac amb el maillot "arcoiris" aconsegueix arribar a meta en solitari, cavallet inclòs. I Erviti aconsegueix el setè lloc!

Festa final a la plaça del mercat de Oudenaarde.

Acabem de veure passar als corredors, i anem a prendre cervesa i creïlles fregides. És molt habitual trobar petits quioscs (frietkots) on comprar-les acompanyades de diverses salses. La camioneta de creïlles fregides és una institució a les ciutats belgues. Continuem brindant per Flandes. La felicitat i el Ciclisme han pogut amb els que volien arruïnar la festa d'una regió que somia amb bicicletes, pavé i murs. Veiem a Vanmarcke, Sagan i Cancellara desfilar pel plató de la televisió belga. Fins i tot ens acostem als autobusos dels diferents equips. Estant davant del Tinkoff, Sagan surt i saluda al públic enfervorit, pujat al cotxe de l'equip. Repartiment de gorres entre l'afició. Una de elles cau en mans de Rubén, però acabarà regalant-la a Juan. Acabem de viure un moment històric.

Sagan saluda a l'afició.

Juan i Rubén a l'autobus del Tinkoff.

Abans d'iniciar el camí cap a Brussel·les (Charleroi), cal repòs i anàlisi de la carrera al Museu de De Ronde. Demà dilluns toca volar a Alacant bon matí, a les 6:30 hores. Una vegada a casa, després del cansament, l'estrès i una mica de descans, tots pensem que hem fet una cosa gran, no tant per l'exigència física que pugui suposar la Ronde van Vlaanderen Cyclo en si, sinó per haver viscut dues experiències molt grans, havent descobert la passió pel Ciclisme a Flandes i, sobretot, perquè hem gaudit d'un gran companyerisme, en un viatge molt ben organitzat i on ha eixit tot rodat. El que si està clar és que aquesta prova cal fer-la i viure-la com a mínim un vegada a la vida.