De Segària a la Serra de Tramuntana. Ciclisme de sol a sol en la insula maior de les Balears.
Un any més, un repte més. Enguany, la Marxa Cicloturista Internacional Mallorca 312–Giant–Taiwan. De nou, Rubén, Bati, Llorenç, Saoro, Joan i Jordi ens animem a l’aventura de viatjar a altres llocs, per fer bicicleta i turisme. Thais, Almudena i Gabriela ens acompanyen, ens recolzen, ens animen... També, com no, l’alcoià Nando Sanegre, gran mecànic, qui s’encarrega de mimar les nostres Canyon, Trek i Cannondale.
Com sempre, abans de la prova, moltes hores d’entrenament i preparació, reserves d’hotel, vol de l’avió, cotxes de lloguer, pàrquing, recerca d’informació i ubicacions... sobretot de Joan, Rubén, Bati i Llorenç. Fins en això som un equip... I també molts nervis. Acabarem? Ens haurem preparat be? I es que no tots els dies ens enfrontem a una distancia tan llarga ni ens desplacem a una illa per tal de completar una cicloturista. Alea iacta est, la sort està tirada.
EL DESEMBARCAMENT.
El dijous, 27 d’abril, comença l’acció. Jordi, Joan i Thais agafen un primer vol des de l’aeroport de València–Manises. Ells seran l’avantguarda de la nostra expedició. La resta acudim divendres de vesprada cap a Palma. A l’aeroport de Son Sant Joan llogem els vehicles i ens reunim tots per anar camí de Platja d’Alcúdia, al nord-est de l’illa... ens allotgem en l’EIX Alcúdia Hotel... Allí ens espera Nando per entregar-nos les bicicletes i guardar-les. Deixem el material en les habitacions i ens dirigim a Platja de Muro, per recollir dorsals i fer una breu visita a la Expo Mallorca 312, una fireta on aprofitem per comprar samarretes, gorres i més. Quan ja son les 20:15 hores, tornem de regrés a Platja d’Alcúdia per sopar en el bufet lliure de l’hotel, i prompte al llit.
Fins ara hem vist poc, però ens adonem que l’illa és lluminositat, bon clima, paisatges idíl.lics, platja i muntanya, tradició ciclista, gastronomia, saber fer turístic... i història mil.lenària. Mallorca, encreuament de civilitzacions de la Mediterrània, a mig camí entre Europa i Àfrica. També pont entre Iberia i Italia. De fet, molt a prop d’ací es troba l’antiga Pollentia romana. Del territorium de Dianium a Valentia, de Valentia a Palma i de Palma a Pollentia. Del Cap de Sant Antoni al Cap de Formentor. Dels valls de La Marina Alta a El Raiguer de Mallorca. Terra patrum patria, la terra dels pares és la pàtria. I nosaltres, al cap i a la fi, som valencians, però també de Hispania, fills de Roma. Com et dius o com et diuen. La importància dels noms, un element identificador clau, el que se’ns dóna només nàixer per tota la vida. La romanització, la primera globalització.
UNA BATALLA, DIVERSES LLUITES.
I en Platja de Muro, el dissabte, 29 d’abril de 2017, té lloc l’eixida i arribada de la octava edició de la Mallorca 312–Giant–Taiwan. Més de tres-cents quilòmetres per recórrer una de les millors illes de la Mediterrània. Esta distancia i el desnivell de 5.050 metres son un repte per a nosaltres. Grans figures del Ciclisme participen a la prova, encapçalats per un dels millors corredors de sempre, el navarrès don Miguel Indurain Larraya, el Jefe. Óscar Freire, Joseba Beloki o Pedro Horrillo, també estan en l’eixida. Un total de 6.500 participants repartits entre els tres recorreguts, es a dir, la Mallorca 312–Giant–Taiwan, la Mallorca 225–Better in winter i la Mallorca 167–Goldcar. Joan, per circumstàncies, farà finalment la cursa de 167 kms i 2.475 metres de desnivell. Eixirà de Platja de Muro a les 9:15 hores. Segons l’organització, el 40,7% dels inscrits son espanyols i la resta estrangers, amb predomini de britànics (33%) i alemanys (17%), tot i que cal reconèixer que a Mallorca no es senten per a res estranys, ja que l’illa és el camp d’entrenament habitual per a milers de cicloturistes europeus. També hi han nombroses fémines.
Així, després d’una bona matinada i un desdejuni potent, a les 7:00 hores ens plantem Rubén, Bati, Llorenç, Saoro i Jordi a l’eixida, a l’avinguda de s’Albufera. Cel aclarit i 11 graus de temperatura. Nervis a flor de pell. Tensió de veure’ns davant de més de 10 hores damunt la bicicleta. Presentació, xiulit inicial, un poc d’espera, quatre pedalades sense calar... i a oblidar-nos dels cotxes! La Mallorca 312 està totalment tancada al tràfic rodat. Tot a punt per a que els ciclistes no tinguen cap problema en completar aquest repte personal. Chapeau pels organitzadors, els voluntaris i la Guardia Civil!
Durant els primers quilòmetres els nervis van desapareixent. Rodem en pilot, pel pla, bordejant la badia de Pollença, amb una mar calmada que ens transmet pau i tranquil.litat. Tal volta fondejaren ací els companys rodis de l’heroi Tlepólem, arrossegats amb les seues naus pels vents i les onades, des de Troia a Creta fins les illes Gimnésies. Qui sap. Però el cert és que per a nosaltres la carretera va empinant-se. Ens dirigim a la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, pulmó verd de Mallorca. Tal i com indica el perfil de la ruta, la primera part és muntanyosa. Travessarem la Tramuntana de est a oest, una successió de muntanyes escarpades i fèrtils valls, comunicats entre si per barrancs que s’aboquen a la Mediterrània. La carretera és preciosa i en molt bon estat de conservació, colgada de la muntanya, enllaçant ports menuts, baixades i llargs repetjons. Un puja i baixa que, sens dubte, deixarà empremta en les nostres cames.
La primera ascensió és el Coll de Femenia, amb quasi huit quilòmetres, 515 metres d’altitud i rampes del 7%. Descens tranquil i rumb al Coll Puig Major (890 m), el punt més alt del recorregut, sense parar en l’avituallament del Gorg Blau. Coronem amb 56 quilòmetres a les cames. Descens llarg i vertiginós cap a Sóller i ascens al curt Coll den Bleda (229 m). L’oratge és asserenat. Sol, bona temperatura i poc de vent. Temps ideal per a la bicicleta. Anem els cinc junts, de grup en grup, be parlant entre nosaltres o altres ciclistes, be en silenci, gaudint del paisatge o, simplement, amb els nostres propis pensaments. I es que, per moments, pareix com si haguérem viatjat en el temps. La Mallorca 312 ens transporta a una altra època. La bicicleta es va crear exactament per açò, per a carreteres estretes i sinuoses dissenyades i construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, poc abans de la motorització en massa, que requerirà una conducció més ràpida i sofisticada. Tal volta, els pioners del ciclisme degueren viure sensacions com les que tenim nosaltres. Aquesta percepció de calma i satisfacció encara pren més sentit en travessar el bonic poble de Deià.
Automòbil i bicicleta. Dos mons a vegades enfrontats per la ignorància, però que han de conviure. Dues realitats, on trobem la negligència dels automobilistes irrespectuosos amb els ciclistes, però també la deixadesa d’alguns ciclistes irrespectuosos amb les normes de circulació. Tot i això, en un mon en constant canvi i àvid d’avanços tecnològics, deixant enrere el passat, a Mallorca pareix que el vehicle de moda és un que va triomfar fa ja més de cent trenta anys enrere i que, des de aleshores, ha evolucionat ben poc, el just. Una solució mecànica tan simple com enginyosa, que és eficaç des de tots els punts de vista.
I continuem, per la carretera. Pedes in terra ad sidera visus, mirant al cel amb els peus a terra. Roca, penya-segats, pi blanc, alzines, bancals d’oliveres, garrigues, ramat oví... El paisatge és un marc incomparable entre el verd i marró de la muntanya i el blau d’una mar calmada. Els quilòmetres semblen no ser durs. Coll de Sa Pedrissa (411 m) i Coll d’en Claret (488 m). Ací, en el quilòmetre 95, trobem el segon avituallament. Parada obligada per descansar i agafar forces. Cal recuperar energies, omplir bidons i carregar el mallot... No ens falta res: pastissos, plàtans, taronges, barretes, sandwich de titot i Nutella, panets amb formatge, fruïts secs... Després d’uns minuts, seguim.
Coll de sa Bastida (298 m), Banyalbufar, Estellencs, Coll des Pi (328 m) i Coll de sa Gramola (124 m). En Andraxt deixem de vista la mar i anem direcció cap a l’est. Després de Coll den Esteva (225) trobem l’avituallament de Es Capdellà, però decidim continuar, de camí a Galilea (414 m) i Coll des Grau de Superna (468 m), amb dotze quilòmetres d’ascensió, especialment durs els últims set, moltes revoltes i una pendent mitja del 7%. Ací és on Llorenç comença a mostrar símptomes d’esgotament. I es que el d’Els Poblets ha tingut febra la nit abans, a conseqüència d’un refredat... Portem més de sis hores i 150 quilòmetres a les cames.
En la baixada de Grau de Superna ens recuperem i trobem un traçat més favorable. Esporles, S’Eglaieta. A Palmanyola deixem la Tramuntana per endinsar-nos cap El Raiguer, la zona de transició entre la Serra i el Pla. És una comarca caracteritzada per suaus pendents i fèrtils terres agrícoles, on els arbres més característics són el garrover i l’olivera, a la part que limita amb la Serra, i l’ametller i la vinya, més a prop del Pla... En este punt perdem temporalment la cordura, tirant d’un nombrós grup, a una velocitat que en ocasions arriba als 40 km/h. Error. Cal estalviar forces i deixem que altres també donen relleus. A més, fa vent de cara. Hem completat una marxa de muntanya i cal mentalitzar-se que ens queda una altra, de 160 quilòmetres i amb més 1.500 metres de desnivell per superar. El cap deu ser un factor clau en el nostre rendiment, perquè ens queda molt per recórrer i és en la segona meitat de la prova on es decideix i pateix l’autèntica experiència de la Mallorca 312. Travessem Santa Maria del Camí i Alaró. Pedalegem cada vegada amb les cames més carregades, patint algunes rampes musculars i dolors en esquena, coll, mans i braços. Comença a faltar-nos aigua i aliment. El nostre pensament està en el pròxim avituallament.
A Lloseta, quilòmetre 189, arribem amb més de huit hores damunt la bicicleta. Per a sorpresa i alegria nostra, Thais, Gabriela, Almudena i Joan ens esperen a l’entrada del poble, junt a les carpes... Compartim impressions amb Joan i les xiques. Thais, fins i tot, ens porta una bandeja de sandwichs i ens ompli els bidons... Descansem un poc i tornem a la marxa, rodant els sis ciclistes del Segària junts uns quants quilòmetres. A partir de Lloseta és on verdaderament la cursa es fa dura. El recorregut travessa moltes carreteres secundaries, camins rurals i veïnals amb asfalt irregular, i un terreny trencacames, on té lloc una lluita entre cos i ment, i es posa a prova la resistència, física i psicològica. Ens trobem una continua successió de pujades sense gaire descans.
Després de Campanet, al quilòmetre 213, prop de Muro, Joan s’acomiada de nosaltres per finalitzar la Mallorca 167–Goldcar. El seu objectiu està ja a l’abast. Però Llorenç, sorprenentment, decideix continuar amb nosaltres! Tot i estar malaltós, amb les cames quasi buides, quan les condicions son més adverses, trau forces i continua endavant. Atleta del sofriment. Esperit Segària. Cabut. Mentalitat guerrera. Quintus Caecilius Metellus Balearicus tractant de guanyar-se als foners de les Baliarides, a la conquesta de la insula maior. I nosaltres som els seus equites Hispani, la seua guardia.
Rodem en pilot, però estem en una autèntica emboscada. Carretera estreta, molts girs, revoltes, rampes dures... Donem pedals com un acte reflex, però també amb un alt nivell de concentració, tot i que no ens donem compte. En efecte, muntar en bicicleta és un exercici de concentració necessària i al mateix temps inconscient. Som part d’un tot i tenim que impregnar-nos de tot, de l’asfalt, dels senyals, de la resta dels ciclistes... del paisatge. Estem de ple en el Pla de Mallorca, un espai profundament transformat per l’home, on hi trobem algunes àrees ocupades per garrigues i boscos, però dominat pels conreus: horts, fruiters de secà i, com a característica distintiva d’altres zones de l’illa, també per importants planes cerealistes i zones de pasturatge de ramats d’ovelles.
In itinere, fent camí. Portem moltes hores i estem esgotats. Els grupets que rellevaven amb harmonia ja no ho fan i cadascú rema com pot. Tal volta, per a nosaltres és una de les zones més dures del recorregut, pel canvi de paisatge, la carretera sense horitzó i la absència de ciclistes. Per moments, anem el cinc a soles. Podrem finalitzar el repte? Aquest calvari tan sols és alleujat al pas per algunes poblacions rurals, on molts mallorquins ixen als carrers per animar-nos. Via crucis, camí de la creu. Un martiri que acaba en el desitjat avituallament d’Ariany. Quilòmetre 238. Parada obligada per reposar forces, de nou. És d’agrair l’amabilitat dels voluntaris, bolcats en assistir als ciclistes. I en este punt d’encontre, una altra sorpresa: ens trobem a Joseba Beloki. Foto de rigor. Açò ens dona bones esperances i nova energia. Omplin bidons i mallots... i a continuar. Adhuc stantes, encara en peu.
El tram des d’Ariany fins Sant Llorenç des Cardassar es fa realment dur, i Rubén ens trau avantatja. La resta rodem junts; la nostra ment s’aferra a xicotets estímuls, que es transformen en la millor manera d’aproximar-nos al següent avituallament o punt d’encontre... I així és com arribem a Artà. Son les 19:20 hores. Quilòmetre 284. Caesar expectavit dum reliquae naves convenirent, Cèsar va esperar fins que les naus restants es reuniren. Rubén ens espera a l’arc de Meta que precedeix a l’avituallament. Entre nosaltres cinc, ciclistes en el grau més modest, existeix la consciència d’una solidaritat elemental, la consciència de l’esforç i el camí compartits, un sentiment exclusiu que atresorem inconscientment i que ens distingeix davant la mirada del nombrós públic que ens dona una càlida benvinguda, que ens rep amb entusiasme.
Artà és la seu del Club Ciclista Artanenc, organitzador de la Mallorca 312–Giant–Taiwan. Pareix que el poble sencer es bolca amb els ciclistes. Un lloc vibrant, que t’anima i reconforta després de tant esforç. Una festa amb música, crits, aplaudiments, cervesa... Cal parar i assaborir-ho. A tan sols 25 quilòmetres de Meta, ens sentim optimistes i afortunats. La prova ja no se’ns pot escapar. De camí a Can Picafort i Platja de Muro, rodem en un pilot gran, però sense excessos. Tot i aixó, pedalejar a més de 50 km/h en alguns trams després de casi 300 quilòmetres et fa sentir verdaderament satisfet i orgullós de ser ciclista... I la nit comença a guanyar la partida al dia.
TRIOMF.
Finalment, arribem a Platja de Muro. Finito bello milites victores redierunt, havent acabat la guerra els soldats tornen victoriosos. Els últims metres són espectaculars! Gran ambient de públic! Són les 20:33 hores. Passem per l’arc de Meta i rebem el nostre particular Triumphus. Emoció i sentiments a flor de pell. En total, 13 hores i 26 minuts de ciclisme. Els cinc ens felicitem, ens abracem. També donem l’enhorabona a Llorenç, el nostre heroi, el Balearicus. Punt d’honor. Defensa d’uns colors, el blau i el groc. El preu que ha tingut que pagar ha estat transgredir la frontera del dolor, endinsant-se en el patiment sense badar boca, prement les dents... i el cap ben alt. Ara si, la Mallorca 312 és nostra. Ens pertany. Acabem d’aconseguir-la, tot i que potser no ens adonem compte del que hem fet.
Afortunadament, no hem patit greus sobresalts, cap caiguda, cap lesió, cap punxada, cap avaria. La sort és una aliada imprescindible en aquest tipus de proves. Acostumats a marxes de entre 130 i 200 kms, sens dubte la Mallorca 312 representa un repte extraordinari, maratonià. Res de por, però si molt de respecte. La distància imposa, però també el seu desnivell positiu i tantes hores damunt la bicicleta. En definitiva, una prova de resistència, de supervivència, trobar-se u mateix amb la seua essència ciclista. La troballa d’un mateix... i la troballa dels altres.
Comença a fer fosca de camí de Platja d’Alcúdia... amb bicicleta. Per hui només ens cal reunir-nos en l’hotel, amb Joan, Nando, Thais, Almudena i Gabriela... i celebrar el triomf de TOTS. A l’endemà passarem més temps en l’illa, per visitar el Cap de Formentor, Sóller, Valldemossa, Deià, Palma... assaborir Mallorca. Però això és ja una altra història.
En este video oficial podreu veure un breu resum de la prova. Rubén apareix en el minut 2:24.
EL DESEMBARCAMENT.
El dijous, 27 d’abril, comença l’acció. Jordi, Joan i Thais agafen un primer vol des de l’aeroport de València–Manises. Ells seran l’avantguarda de la nostra expedició. La resta acudim divendres de vesprada cap a Palma. A l’aeroport de Son Sant Joan llogem els vehicles i ens reunim tots per anar camí de Platja d’Alcúdia, al nord-est de l’illa... ens allotgem en l’EIX Alcúdia Hotel... Allí ens espera Nando per entregar-nos les bicicletes i guardar-les. Deixem el material en les habitacions i ens dirigim a Platja de Muro, per recollir dorsals i fer una breu visita a la Expo Mallorca 312, una fireta on aprofitem per comprar samarretes, gorres i més. Quan ja son les 20:15 hores, tornem de regrés a Platja d’Alcúdia per sopar en el bufet lliure de l’hotel, i prompte al llit.
 |
| Embarcament a València, rumb a les Balears. Foto: Sebastià Carrió. |
Fins ara hem vist poc, però ens adonem que l’illa és lluminositat, bon clima, paisatges idíl.lics, platja i muntanya, tradició ciclista, gastronomia, saber fer turístic... i història mil.lenària. Mallorca, encreuament de civilitzacions de la Mediterrània, a mig camí entre Europa i Àfrica. També pont entre Iberia i Italia. De fet, molt a prop d’ací es troba l’antiga Pollentia romana. Del territorium de Dianium a Valentia, de Valentia a Palma i de Palma a Pollentia. Del Cap de Sant Antoni al Cap de Formentor. Dels valls de La Marina Alta a El Raiguer de Mallorca. Terra patrum patria, la terra dels pares és la pàtria. I nosaltres, al cap i a la fi, som valencians, però també de Hispania, fills de Roma. Com et dius o com et diuen. La importància dels noms, un element identificador clau, el que se’ns dóna només nàixer per tota la vida. La romanització, la primera globalització.
UNA BATALLA, DIVERSES LLUITES.
I en Platja de Muro, el dissabte, 29 d’abril de 2017, té lloc l’eixida i arribada de la octava edició de la Mallorca 312–Giant–Taiwan. Més de tres-cents quilòmetres per recórrer una de les millors illes de la Mediterrània. Esta distancia i el desnivell de 5.050 metres son un repte per a nosaltres. Grans figures del Ciclisme participen a la prova, encapçalats per un dels millors corredors de sempre, el navarrès don Miguel Indurain Larraya, el Jefe. Óscar Freire, Joseba Beloki o Pedro Horrillo, també estan en l’eixida. Un total de 6.500 participants repartits entre els tres recorreguts, es a dir, la Mallorca 312–Giant–Taiwan, la Mallorca 225–Better in winter i la Mallorca 167–Goldcar. Joan, per circumstàncies, farà finalment la cursa de 167 kms i 2.475 metres de desnivell. Eixirà de Platja de Muro a les 9:15 hores. Segons l’organització, el 40,7% dels inscrits son espanyols i la resta estrangers, amb predomini de britànics (33%) i alemanys (17%), tot i que cal reconèixer que a Mallorca no es senten per a res estranys, ja que l’illa és el camp d’entrenament habitual per a milers de cicloturistes europeus. També hi han nombroses fémines.
 |
| Perfil de la Mallorca 312–Giant–Taiwan. |
Així, després d’una bona matinada i un desdejuni potent, a les 7:00 hores ens plantem Rubén, Bati, Llorenç, Saoro i Jordi a l’eixida, a l’avinguda de s’Albufera. Cel aclarit i 11 graus de temperatura. Nervis a flor de pell. Tensió de veure’ns davant de més de 10 hores damunt la bicicleta. Presentació, xiulit inicial, un poc d’espera, quatre pedalades sense calar... i a oblidar-nos dels cotxes! La Mallorca 312 està totalment tancada al tràfic rodat. Tot a punt per a que els ciclistes no tinguen cap problema en completar aquest repte personal. Chapeau pels organitzadors, els voluntaris i la Guardia Civil!
 |
| Moments abans de l’eixida. Foto: Rubén Alemany. |
Durant els primers quilòmetres els nervis van desapareixent. Rodem en pilot, pel pla, bordejant la badia de Pollença, amb una mar calmada que ens transmet pau i tranquil.litat. Tal volta fondejaren ací els companys rodis de l’heroi Tlepólem, arrossegats amb les seues naus pels vents i les onades, des de Troia a Creta fins les illes Gimnésies. Qui sap. Però el cert és que per a nosaltres la carretera va empinant-se. Ens dirigim a la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, pulmó verd de Mallorca. Tal i com indica el perfil de la ruta, la primera part és muntanyosa. Travessarem la Tramuntana de est a oest, una successió de muntanyes escarpades i fèrtils valls, comunicats entre si per barrancs que s’aboquen a la Mediterrània. La carretera és preciosa i en molt bon estat de conservació, colgada de la muntanya, enllaçant ports menuts, baixades i llargs repetjons. Un puja i baixa que, sens dubte, deixarà empremta en les nostres cames.
La primera ascensió és el Coll de Femenia, amb quasi huit quilòmetres, 515 metres d’altitud i rampes del 7%. Descens tranquil i rumb al Coll Puig Major (890 m), el punt més alt del recorregut, sense parar en l’avituallament del Gorg Blau. Coronem amb 56 quilòmetres a les cames. Descens llarg i vertiginós cap a Sóller i ascens al curt Coll den Bleda (229 m). L’oratge és asserenat. Sol, bona temperatura i poc de vent. Temps ideal per a la bicicleta. Anem els cinc junts, de grup en grup, be parlant entre nosaltres o altres ciclistes, be en silenci, gaudint del paisatge o, simplement, amb els nostres propis pensaments. I es que, per moments, pareix com si haguérem viatjat en el temps. La Mallorca 312 ens transporta a una altra època. La bicicleta es va crear exactament per açò, per a carreteres estretes i sinuoses dissenyades i construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, poc abans de la motorització en massa, que requerirà una conducció més ràpida i sofisticada. Tal volta, els pioners del ciclisme degueren viure sensacions com les que tenim nosaltres. Aquesta percepció de calma i satisfacció encara pren més sentit en travessar el bonic poble de Deià.
Automòbil i bicicleta. Dos mons a vegades enfrontats per la ignorància, però que han de conviure. Dues realitats, on trobem la negligència dels automobilistes irrespectuosos amb els ciclistes, però també la deixadesa d’alguns ciclistes irrespectuosos amb les normes de circulació. Tot i això, en un mon en constant canvi i àvid d’avanços tecnològics, deixant enrere el passat, a Mallorca pareix que el vehicle de moda és un que va triomfar fa ja més de cent trenta anys enrere i que, des de aleshores, ha evolucionat ben poc, el just. Una solució mecànica tan simple com enginyosa, que és eficaç des de tots els punts de vista.
 |
| Bordejant la Serra de Tramuntana, camí de Coll de Sa Pedrissa. Foto: Rubén Alemany. |
I continuem, per la carretera. Pedes in terra ad sidera visus, mirant al cel amb els peus a terra. Roca, penya-segats, pi blanc, alzines, bancals d’oliveres, garrigues, ramat oví... El paisatge és un marc incomparable entre el verd i marró de la muntanya i el blau d’una mar calmada. Els quilòmetres semblen no ser durs. Coll de Sa Pedrissa (411 m) i Coll d’en Claret (488 m). Ací, en el quilòmetre 95, trobem el segon avituallament. Parada obligada per descansar i agafar forces. Cal recuperar energies, omplir bidons i carregar el mallot... No ens falta res: pastissos, plàtans, taronges, barretes, sandwich de titot i Nutella, panets amb formatge, fruïts secs... Després d’uns minuts, seguim.
Coll de sa Bastida (298 m), Banyalbufar, Estellencs, Coll des Pi (328 m) i Coll de sa Gramola (124 m). En Andraxt deixem de vista la mar i anem direcció cap a l’est. Després de Coll den Esteva (225) trobem l’avituallament de Es Capdellà, però decidim continuar, de camí a Galilea (414 m) i Coll des Grau de Superna (468 m), amb dotze quilòmetres d’ascensió, especialment durs els últims set, moltes revoltes i una pendent mitja del 7%. Ací és on Llorenç comença a mostrar símptomes d’esgotament. I es que el d’Els Poblets ha tingut febra la nit abans, a conseqüència d’un refredat... Portem més de sis hores i 150 quilòmetres a les cames.
En la baixada de Grau de Superna ens recuperem i trobem un traçat més favorable. Esporles, S’Eglaieta. A Palmanyola deixem la Tramuntana per endinsar-nos cap El Raiguer, la zona de transició entre la Serra i el Pla. És una comarca caracteritzada per suaus pendents i fèrtils terres agrícoles, on els arbres més característics són el garrover i l’olivera, a la part que limita amb la Serra, i l’ametller i la vinya, més a prop del Pla... En este punt perdem temporalment la cordura, tirant d’un nombrós grup, a una velocitat que en ocasions arriba als 40 km/h. Error. Cal estalviar forces i deixem que altres també donen relleus. A més, fa vent de cara. Hem completat una marxa de muntanya i cal mentalitzar-se que ens queda una altra, de 160 quilòmetres i amb més 1.500 metres de desnivell per superar. El cap deu ser un factor clau en el nostre rendiment, perquè ens queda molt per recórrer i és en la segona meitat de la prova on es decideix i pateix l’autèntica experiència de la Mallorca 312. Travessem Santa Maria del Camí i Alaró. Pedalegem cada vegada amb les cames més carregades, patint algunes rampes musculars i dolors en esquena, coll, mans i braços. Comença a faltar-nos aigua i aliment. El nostre pensament està en el pròxim avituallament.
 |
| Avituallament de Lloseta, Foto: Joan Escortell. |
Després de Campanet, al quilòmetre 213, prop de Muro, Joan s’acomiada de nosaltres per finalitzar la Mallorca 167–Goldcar. El seu objectiu està ja a l’abast. Però Llorenç, sorprenentment, decideix continuar amb nosaltres! Tot i estar malaltós, amb les cames quasi buides, quan les condicions son més adverses, trau forces i continua endavant. Atleta del sofriment. Esperit Segària. Cabut. Mentalitat guerrera. Quintus Caecilius Metellus Balearicus tractant de guanyar-se als foners de les Baliarides, a la conquesta de la insula maior. I nosaltres som els seus equites Hispani, la seua guardia.
Rodem en pilot, però estem en una autèntica emboscada. Carretera estreta, molts girs, revoltes, rampes dures... Donem pedals com un acte reflex, però també amb un alt nivell de concentració, tot i que no ens donem compte. En efecte, muntar en bicicleta és un exercici de concentració necessària i al mateix temps inconscient. Som part d’un tot i tenim que impregnar-nos de tot, de l’asfalt, dels senyals, de la resta dels ciclistes... del paisatge. Estem de ple en el Pla de Mallorca, un espai profundament transformat per l’home, on hi trobem algunes àrees ocupades per garrigues i boscos, però dominat pels conreus: horts, fruiters de secà i, com a característica distintiva d’altres zones de l’illa, també per importants planes cerealistes i zones de pasturatge de ramats d’ovelles.
In itinere, fent camí. Portem moltes hores i estem esgotats. Els grupets que rellevaven amb harmonia ja no ho fan i cadascú rema com pot. Tal volta, per a nosaltres és una de les zones més dures del recorregut, pel canvi de paisatge, la carretera sense horitzó i la absència de ciclistes. Per moments, anem el cinc a soles. Podrem finalitzar el repte? Aquest calvari tan sols és alleujat al pas per algunes poblacions rurals, on molts mallorquins ixen als carrers per animar-nos. Via crucis, camí de la creu. Un martiri que acaba en el desitjat avituallament d’Ariany. Quilòmetre 238. Parada obligada per reposar forces, de nou. És d’agrair l’amabilitat dels voluntaris, bolcats en assistir als ciclistes. I en este punt d’encontre, una altra sorpresa: ens trobem a Joseba Beloki. Foto de rigor. Açò ens dona bones esperances i nova energia. Omplin bidons i mallots... i a continuar. Adhuc stantes, encara en peu.
 |
| Amb Joseba Beloki en el punt d’encontre d’Ariany. Foto: Sebastià Carrió. |
El tram des d’Ariany fins Sant Llorenç des Cardassar es fa realment dur, i Rubén ens trau avantatja. La resta rodem junts; la nostra ment s’aferra a xicotets estímuls, que es transformen en la millor manera d’aproximar-nos al següent avituallament o punt d’encontre... I així és com arribem a Artà. Son les 19:20 hores. Quilòmetre 284. Caesar expectavit dum reliquae naves convenirent, Cèsar va esperar fins que les naus restants es reuniren. Rubén ens espera a l’arc de Meta que precedeix a l’avituallament. Entre nosaltres cinc, ciclistes en el grau més modest, existeix la consciència d’una solidaritat elemental, la consciència de l’esforç i el camí compartits, un sentiment exclusiu que atresorem inconscientment i que ens distingeix davant la mirada del nombrós públic que ens dona una càlida benvinguda, que ens rep amb entusiasme.
Artà és la seu del Club Ciclista Artanenc, organitzador de la Mallorca 312–Giant–Taiwan. Pareix que el poble sencer es bolca amb els ciclistes. Un lloc vibrant, que t’anima i reconforta després de tant esforç. Una festa amb música, crits, aplaudiments, cervesa... Cal parar i assaborir-ho. A tan sols 25 quilòmetres de Meta, ens sentim optimistes i afortunats. La prova ja no se’ns pot escapar. De camí a Can Picafort i Platja de Muro, rodem en un pilot gran, però sense excessos. Tot i aixó, pedalejar a més de 50 km/h en alguns trams després de casi 300 quilòmetres et fa sentir verdaderament satisfet i orgullós de ser ciclista... I la nit comença a guanyar la partida al dia.
TRIOMF.
Finalment, arribem a Platja de Muro. Finito bello milites victores redierunt, havent acabat la guerra els soldats tornen victoriosos. Els últims metres són espectaculars! Gran ambient de públic! Són les 20:33 hores. Passem per l’arc de Meta i rebem el nostre particular Triumphus. Emoció i sentiments a flor de pell. En total, 13 hores i 26 minuts de ciclisme. Els cinc ens felicitem, ens abracem. També donem l’enhorabona a Llorenç, el nostre heroi, el Balearicus. Punt d’honor. Defensa d’uns colors, el blau i el groc. El preu que ha tingut que pagar ha estat transgredir la frontera del dolor, endinsant-se en el patiment sense badar boca, prement les dents... i el cap ben alt. Ara si, la Mallorca 312 és nostra. Ens pertany. Acabem d’aconseguir-la, tot i que potser no ens adonem compte del que hem fet.
 |
| Mallorca 312, a la saca!. Foto: Rubén Alemany. |
Afortunadament, no hem patit greus sobresalts, cap caiguda, cap lesió, cap punxada, cap avaria. La sort és una aliada imprescindible en aquest tipus de proves. Acostumats a marxes de entre 130 i 200 kms, sens dubte la Mallorca 312 representa un repte extraordinari, maratonià. Res de por, però si molt de respecte. La distància imposa, però també el seu desnivell positiu i tantes hores damunt la bicicleta. En definitiva, una prova de resistència, de supervivència, trobar-se u mateix amb la seua essència ciclista. La troballa d’un mateix... i la troballa dels altres.
Comença a fer fosca de camí de Platja d’Alcúdia... amb bicicleta. Per hui només ens cal reunir-nos en l’hotel, amb Joan, Nando, Thais, Almudena i Gabriela... i celebrar el triomf de TOTS. A l’endemà passarem més temps en l’illa, per visitar el Cap de Formentor, Sóller, Valldemossa, Deià, Palma... assaborir Mallorca. Però això és ja una altra història.
 |
| Visita a Valldemossa. Foto: Sebastià Carrió. |
En este video oficial podreu veure un breu resum de la prova. Rubén apareix en el minut 2:24.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada