Aitana, el sostre d’Alacant.

De nou, la Vuelta Ciclista a Espanya per terres alacantines.

Dissabte, 10 de setembre de 2016. Un any més, la Vuelta visita les comarques de La Marina Alta, La Marina Baixa, El Comtat i L’Alcoià. I de nou, després de set temporades, entra en escena l’ascensió de l’Alt d’Aitana, amb la carretera d’us militar que dona accés a les instal.lacions del Escuadrón de Vigilancia Aérea nº 5. És la quarta vegada que la carrera corona el sostre d’Alacant –ací es troba el vèrtex geodèsic que indica el punt més alt de la província, amb 1.558 metres–, on han vençut Claus Michael Möller (2001), Leonardo Piepoli (2004) i Damiano Cunego (2009).

Saoro, Juan Fran, Joan, Bati, Llorenç, Alex, Carles, Rubén i Néstor en l'Alt d'Aitana.

Hui hem començat la jornada bon matí, cap a les 6:20 hores. Fa fosca, però Miguelón, Bibi, Llorenç, Joan, Alex, Juan Fran, Néstor, Carles i Saoro ja estem en El Prado d’Ondara per anar camí de Benasau, a l’encontre de Rubén, Bati i Jordi. El dia abans ja ens deixarem les bicicletes carregades a la furgoneta de Miguelón, amb menjar i beguda per tal de gaudir d’un dia complet de Ciclisme. Ens hem proposat un repte, una muntanya que superar. Per això, farem una ruta per les carreteres que circumden Aitana, passant per localitats com Relleu, Sella, Alcoleja i Penàguila, on reprenen forces amb un bon esmorzar al Bar El Mirador de Santa Llúcia, molt recomanable. Es tracta també de Cicloturisme, l’altre Ciclisme, que ens permet socialitzar-nos, gaudir, esforçar-nos i finalitzar amb la satisfacció d’haver dedicat unes hores de la nostra vida a ser feliços. Per que al final també es tracta d’això, estar amb els amics. Fes bé sempre que podràs, perquè això t’emportaràs.

Sol i més de 30 graus de temperatura. Carreteres plenes de ciclistes de gom a gom i voreres amb multitud d’aficionats. Toca gaudir, descobrir cada revolta, captar cada color, bandera, pintada, pancarta. Tudons i Aitana vestits de gala per rebre la Vuelta.

Hem volgut acostar-nos a la Vuelta, una ronda oblidada per tots fins que acaba un tediós Tour. Any rere any es converteix en el reflex de l’emoció i la incertesa que fan gran el Ciclisme. Hem volgut sentir-nos actors de l’espectacle, viure la vintena i penúltima etapa de la Vuelta des de dins, acostar-nos als corredors, saludar-los, animar-los, quan encara resten moltes coses per decidir. I hem volgut viure l’experiència, patir en el mateix asfalt que Contador, Froome, Quintana, Valverde, sols unes hores abans que ells coronen Aitana, allí on s’aprecia el sacrifici, el sofriment i la voluntat per convertir-se en el millor, a la recerca d’una immortalitat reservada a uns pocs corredors que ambicionen inscriure’s en la historia.

Camp a través per Aitana, a fi d'agafar bona posició per veure la carrera.

I com a bons aficionats al Ciclisme, aportem el nostre gra d’arena. Crits i ànims. Admiració i gratitud davant el pas dels corredors, a 6.000 metres per al final virtual de la Vuelta 2016. Cansament, dolor extrem, agonia dels protagonistes. Els músculs en tensió, el cos buit, les forces al límit del dolor. Qualsevol gram de força serveix per impulsar la bicicleta cap al cim. Com diria Javier García Sánchez, "no hay deporte más extremo. El ciclista es un hombre solo que durante horas y horas está unido al cielo y al suelo por una máquina que es prolongación de su cuerpo y sobre la que vive auténticas agonías". Finalment, en aquest nostre particular Olimp alacantí, es recordarà un nom per sempre, el de Pierre-Roger Latour (Ag2r La Mondiale).

Resta acomiadar-nos d’Aitana i de la Vuelta, aplaudint als protagonistes, a Brambila, a Valverde, a Froome... que tornen a passar al nostre costat, ara a la recerca del merescut descans, després d’haver pujat al sostre d’Alacant.